“I believe that if it were left to artists to choose their own labels, most would choose none!” afirmava Ben Shahn, i es aquest, el punt que diferència els artistes dels dissenyadors.
L’art és quelcom lliure, que no segueix uns objectius determinats. L’artista deixa volar la imaginació sense tenir la necessitat de seguir cap tipus de paràmetre. En canvi, el disseny té un objectiu clar, un objectiu marcat molts cops pel propi client, i que es veu obligat a complir si vol mantenir-se i sobreviure en aquest món.
Però dins d’aquesta gran aparent diferència, l’art i el disseny gràfic tenen en comú molt més que les seves formes, o que el procés d’anàlisis, creació i producció. Si busquem al diccionari la paraula art, trobem una definició que diu “Actividad creativa del ser humano que consiste en transformar y combinar materiales, imágenes, sonidos, etc., para transmitir una idea o un sentimiento y producir un efecto estético, o para embellecer ciertos objectos o estructuras funcionales”
Així doncs, si el nostre disseny vol transmetre una idea juntament amb una estètica, està clar que l’art haurà d’agafar de la mà al disseny i el dissenyador convertir-se en artista.
